Passant el dematí amb na Marina

Me sent tan feliç amb la meva cosineta Marina. És mig any més gran que jo i la veritat se nota, ja que ella és capaç de fer moltes cosetes que a mi encara no me surten :-(
M'encanta jugar amb ella, crec que de grans serem molts bon amics.
Aquesta fotografia se correspon a mitjans del mes de febrer de 2007, d'un dia que la tia M.Àngels, se va quedar a cuidar-mos.
Marina una besada molt forta i que te recuperis aviat del virus de panxeta!!!!!

1 Comments:
Que guapos!!! que estan aquets cosinetsss!!! I que granss!!!
besitoss de na Carla
Publica un comentari a l'entrada
<< Home